Castilnovo

Aquest castell va ser declarat Monument d'Interès Cultural el Juny del 1993. Està situat al Comtat de Castilnovo, a la depressió de la vall del riu Sant Joan entre Villafranca i Valdesaz, es va construir en els seus orígens com una atalaia de vigilància, situat en un lloc estratègic, per detectar la presència d'enemics.

És un castell Gòtic-Mudéjar amb tipologia Toledana va ser obra d'alarifes àrabs; però el seu estat actual poc recorda a l'època califal, per les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la història en mans dels diferents duels que han passat per les seves instal·lacions. Aquests són els responsables de la barreja d' estils arquitectònics de les diferents èpoques que se superposen sobre la fortificació.

És una barreja entre fortalesa i palau, de planta quadrada, amb murs coronats amb merlets, flanquejades per les sis imponents torres, tres prismàtiques i altres tres cilíndriques, guarnides amb nombrosos balcons i finestrals, enquadrats amb filferro, ajimezados, amb arcs de ferradura, conopials i apuntats. S'hi pot veure una bella barreja de pedra de carreuat, amb maons mudèjars i calicant, manposteria i ripi (com les Torre de l'Homenatge) , tot això envoltat d'una densa vegetació que cobreix gran part de l'edifici , així com un enorme Bosc d'Alzines, Àlbers, Pollancres, Sabines i Sauces (espessa vegetació riberenca).

L'origen del castell, alguns historiadors ho atribueixen a Abderraman I, qui el fundaria al s.VIII. D'altres els ho atribueixen a Almanzor al S.X. Lamentablement no queden restes d'aquesta època. Als S.XII i XIII datem els arcs apuntats del costat Oest del Pati d'Armes.

Posteriorment, es van anar adossant les 6 torres: Solana, Porta i Vella; i més tard les del Moro, Caracol i Álvaro de Luna. Les darreres reformes es remunten als segles XIX i XX.

Va allotjar els reis d'Aragó, Fernando I [(1380-1416), fill segon de Joan I de Castella i de Leonor d'Aragó i Leonor. Va ser el senyor Álvaro de Luna (condestable de Castella i valgut de Joan II , fill d'Enrique III el Doliente i de la Reina Catalina de Lancaster i rei de Castella entre 1406 i 1454), qui va dotar el castell de l'aspecte mudèjar que podem admirar en l'actualitat.

Després van ser il·lustres propietaris Enrique IV (l'Impotent, qui fora Rei de Castella entre 1454 i 1474) i el Marqués de Villena, Juan Fernandez Pacheco (valgut d'Enrique IV i duc d'Escalona i després Duc de Fredes i condestable de Castella.

Fernando el Catòlic (1452-1516) adquireix les propietats circumdants al Castell. Els reis Catòlics s'allotjaran al castell durant els seus viatges des de Segòvia a Burgos.

És Felip II el que concedirà el Comtat de Castilnovo el 1557 a Juliana Ángela de Velasco i Aragó, primera comtessa de Castilnovo, neta del Rei Catòlic i filla de Juana de Aragón (Juana la Loca).

Conta la llegenda que va ser el lloc de repòs de Juana la Loca després de la mort del seu marit, Felipe el Hermoso; i que al s.XVI va allotjar entre els seus murs els fills del rei Francesc I de França, com a refús, després de la batalla de Pavia de l'any 1525. [La història diu que després de la batalla, el rei Francesc I de França va ser portat a Madrid, quedant custodiat a la Casa i Torre dels Lujanes. L'emperador Carles V exigeix molt al monarca francès i aquest signa el 1526 el Tractat de Madrid, pel qual renunciarà al Milanesat, Nàpols, Flandes, Artois i Borgonya.

Dada curiosa: durant les negociacions de pau i d'alliberament de Francisco I, el Gran Emperador va renunciar a usar la seva llengua mare (francès borgonyó) i la llengua habitual de la diplomàcia (l'italià) per parlar per primera vegada de manera oficial en espanyol. Tenia 25 anys.

La gran reforma important realitzada al Castell data de la meitat del segle XIX, quan José Galofre, pintor català (i pintor de cambra) i secretari de la reina Isabel II rescata la fortalesa de les ruïnes, segons el gust romànic de l'època i construeix l'ala Sud del Pati d'Armes.

L'adquireix al Príncep alemany de Hohenzollern, i des d'aleshores el Castell és també conegut com a Castell de Galofre. Finalment durant el s.XX els Marquesos de Quintanar realitzaran la reforma definitiva abans de vendre'l a l'Associació Cultural Hispano-Mexicana , ja que durant la Guerra Civil va patir un lleuger abandonament pel que van ser necessaris 5 anys per rehabilitar-lo.

---

El Castell de Castilnovo és monument d'interès cultural des del 3 de juny de 1931.

L' estil arquitectònic més destacat és el gòtic-mudèjar, tot i que s' observen restes àrabs, isabelins i neoclàssics.

L'origen del castell no està aclarit, alguns investigadors opinen que es remunta al segle VIII per obra d'Abd-al Rahmán I, d'altres, però, els ho atribueixen a Almanzor (segle X).

Lamentablement, no queden restes d' època tan remota, i cal remuntar-se als segles XII i XIII per datar els arcs apuntats de banda Oest del Pati d' Armes.

Al S. XIV, va ser morada dels Reis d'Aragó.

Al S. XV, Joan II en va fer entrega al seu valgut, D. Alvaro de Luna.

Després va ser adquirit pels Reis Catòlics, els quals el van cedir en dot a una neboda, creant el títol de Comte de Castilnovo.

Així, entra en el patrimoni dels Velasco, Condestables de Castella, que van adaptar el castell al gust de l'època.

La primera Comtessa de Castilnovo va ser Juliana de Velasco i Aragó el 1557.

Al S. XIX, va pertànyer a la branca catòlica de la família Hohenzollern i el 1856 va passar a mans de José Galofré, pintor i secretari d' honor de la reina Isabel II.